aflorar

a- +‎ flor (“flower”) +‎ -ar

• (Balearic) IPA^(key): /ə.floˈɾa/
• (Central) IPA^(key): /ə.fluˈɾa/
• (Valencian) IPA^(key): /a.floˈɾaɾ/

aflorar (first-person singular present afloro, past participle aflorat)

1. to emerge, to appear
   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 10, in La pell freda, La Campana:

     Però l'espectacle va fer que aflorés la part més sàdica d'en Batís.

     But the spectacle caused Batís's most sadistic part to emerge.

   • 2017 January 4, Agustí Sala, “¿Quants multimilionaris hi ha a Catalunya?”, in El Periódico‎:

     Un dels motius d'aquest augment de declarants de gamma alta va ser l'amnistia fiscal del 2012, que ha fet aflorar actius ocults; i també la posterior obligació de declarar béns i actius a l'exterior.

     (please add an English translation of this quote)

• “aflorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “aflorar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “aflorar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “aflorar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

aflorar (first-person singular present indicative afloro, past participle aflorado)

1. to emerge
2. to outcrop

From flor (“flower”).

aflorar (first-person singular present afloro, first-person singular preterite afloré, past participle aflorado)

1. to emerge
2. to sift

• afloramiento

• “aflorar” in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014.