viure

See also: viuré

English

Noun

viure (plural viures)

  1. (heraldry) A thin ribbon crossing the field in any direction.

Anagrams

Catalan

Etymology

From Old Occitan viure, from Latin vīvere, present active infinitive of vīvō, from Proto-Italic *gʷīwō, from Proto-Indo-European *gʷíh₃weti (“to live, be alive”).

Pronunciation
  • (Balearic) IPA(key): /ˈviw.ɾə/
  • (Central) IPA(key): /ˈbiw.ɾə/
  • (Valencian) IPA(key): /ˈviw.ɾe/
  • Rhymes: -iwɾe

Verb

viure (first-person singular present visc, past participle viscut)

  1. to live, to be alive
  2. to survive, to persevere
  3. to live, to reside

Conjugation
    Conjugation of viure (second conjugation, vowel stem with imperfect -via)
infinitive viure
present participle vivint
past participle masculine feminine
singular viscut viscuda
plural viscuts viscudes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present visc vius viu vivim viviu viuen
imperfect vivia vivies vivia vivíem vivíeu vivien
future viuré viuràs viurà viurem viureu viuran
preterite visquí visqueres visqué visquérem visquéreu visqueren
conditional viuria viuries viuria viuríem viuríeu viurien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present visqui visquis visqui visquem visqueu visquin
imperfect visqués visquessis visqués visquéssim visquéssiu visquessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— viu visqui visquem viviu visquin
terms related to viure
  • vívid
  • vividor
  • vivífic
  • vivificable
  • vivificació
  • vivificador
  • vivicar
  • vivicatiu
  • vivípar
  • viviparisme
  • viviparitat
  • vivisecció
  • vivor

Noun

viure m (uncountable)

  1. life, existence

Further reading

Occitan

Etymology

From Old Occitan viure, from Latin vīvere, present active infinitive of vīvō.

Verb

viure

  1. to live

Conjugation
    Conjugation of viure
infinitive viure
present participle vivent
past participle viscut
person singular plural
first second third first second third
indicative ieu tu el/ela nosautres
nos		 vosautres
vos		 eles/elas
present vivi vives viu vivèm vivètz vivon
imperfect viviái viviás viviá viviam viviatz vivián
future viurai viuràs viurà viurem viuretz viuràn
preterite visquèri visquères visquèt visquèrem visquèretz visquèron
conditional viuriái viuriás viuriá viuriam viuriatz viurián
subjunctive ieu tu el/ela nosautres
nos		 vosautres
vos		 eles/elas
present visca viscas visca viscam viscatz viscan
imperfect visquèsse visquèsses visquèsse visquèssem visquèssetz visquèssen
imperative — tu — nosautres vosautres
vos		 —
— viu — viscam vivètz —

Old Occitan

Etymology

From Latin vīvere, present active infinitive of vīvō.

Verb

viure

  1. to live (be alive)
    • c. 1110, Guilhèm de Peitieus, ‘Canso’:
      Quar senes lieys non puesc viure, / Tant ai pres de s'amor gran fam.
      For without her I cannot live, such great hunger do I have for her love.

Descendants
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.