amenaçar

Catalan

Etymology

From amenaça, or from Old Occitan, from a hypothetical Vulgar Latin *admināciāre (“to threaten”) < *mināciāre (“threaten”), from *minācia (“threat”), from Latin mināx, mināciae. Compare French menacer, Italian minacciare, Occitan amenaçar, Portuguese ameaçar, Romanian amenința, Sicilian amminazzari, Spanish amenazar.

Pronunciation
  • (Balearic, Central) IPA(key): /ə.mə.nəˈsa/
  • (Valencian) IPA(key): /a.me.naˈsaɾ/

Verb

amenaçar (first-person singular present amenaço, past participle amenaçat)

  1. (transitive) to threaten; to menace
    • 2008, Miquel Pujol i Palol, Les plantes cultivades. 1. Cereals, →ISBN, page 105:
      Els camps de conreu són amenaçats per l'expansió de la urbanització del territori, com és el cas de la nova carretera de la fotografia 175.
      Croplands are threatened by the expansion of urbanization in the territory, such as the case of the new highway in photograph 175.

Conjugation
Conjugation of amenaçar (first conjugation)
infinitive amenaçar
present participle amenaçant
past participle masculine feminine
singular amenaçat amenaçada
plural amenaçats amenaçades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present amenaço amenaces amenaça amenacem amenaceu amenacen
imperfect amenaçava amenaçaves amenaçava amenaçàvem amenaçàveu amenaçaven
future amenaçaré amenaçaràs amenaçarà amenaçarem amenaçareu amenaçaran
preterite amenací amenaçares amenaçà amenaçàrem amenaçàreu amenaçaren
conditional amenaçaria amenaçaries amenaçaria amenaçaríem amenaçaríeu amenaçarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present amenaci amenacis amenaci amenacem amenaceu amenacin
imperfect amenacés amenacessis amenacés amenacéssim amenacéssiu amenacessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— amenaça amenaci amenacem amenaceu amenacin

Further reading

Occitan

Etymology

From Old Occitan, from a hypothetical Vulgar Latin *admināciāre (“to threaten”) < *mināciāre (“threaten”), from *minācia (“threat”), from Latin mināx, mināciae. Compare Catalan amenaçar, French menacer, Italian minacciare, Portuguese ameaçar, Romanian amenința, Sicilian amminazzari, Spanish amenazar.

Verb

amenaçar

  1. (transitive) to threaten; to menace
Synonyms
  • menaçar
Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.