reconèixer

Catalan

Etymology

From Old Occitan, from Latin recognōscere, present active infinitive of recognōscō.

Pronunciation
  • (Balearic) IPA(key): /rə.koˈnə.ʃə/
  • (Central) IPA(key): /rə.kuˈnɛ.ʃə/
  • (Valencian) IPA(key): /re.koˈnej.ʃeɾ/
  • Rhymes: -ɛʃe(ɾ)

Verb

reconèixer (first-person singular present reconec, past participle reconegut)

  1. to recognise
  2. to acknowledge

Conjugation

As conèixer.

    Conjugation of reconèixer (second conjugation)
infinitive reconèixer
present participle reconeixent
past participle masculine feminine
singular reconegut reconeguda
plural reconeguts reconegudes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present reconec reconeixes reconeix reconeixem reconeixeu reconeixen
imperfect reconeixia reconeixies reconeixia reconeixíem reconeixíeu reconeixien
future reconeixeré reconeixeràs reconeixerà reconeixerem reconeixereu reconeixeran
preterite reconeguí reconegueres reconegué reconeguérem reconeguéreu reconegueren
conditional reconeixeria reconeixeries reconeixeria reconeixeríem reconeixeríeu reconeixerien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present reconegui reconeguis reconegui reconeguem reconegueu reconeguin
imperfect reconegués reconeguessis reconegués reconeguéssim reconeguéssiu reconeguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— reconeix reconegui reconeguem reconeixeu reconeguin

Derived terms
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.