lluir

Catalan

Etymology

From Old Occitan luzir and its variants, from Vulgar Latin *lūcīre (with some conjugation influenced by lūcēscō), from Latin lūcēre, present active infinitive of lūceō, from Proto-Italic *loukēō, from the root of lūx (“light”) or from Proto-Indo-European *lowk-eyo-, a verb that is derived from *lewk-.

Pronunciation
  • (Balearic, Central) IPA(key): /ʎuˈi/
  • (Valencian) IPA(key): /ʎuˈiɾ/
  • Rhymes: -i(ɾ)

Verb

lluir (first-person singular present lluo, past participle lluït)

  1. to shine, as in to emit light

Conjugation
Conjugation of lluir (third conjugation without -eix- infix)
infinitive lluir
present participle lluint
past participle masculine feminine
singular lluït lluïda
plural lluïts lluïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present lluo lluus lluu lluïm lluïu lluen
imperfect lluïa lluïes lluïa lluíem lluíeu lluïen
future lluiré lluiràs lluirà lluirem lluireu lluiran
preterite lluí lluïres lluí lluírem lluíreu lluïren
conditional lluiria lluiries lluiria lluiríem lluiríeu lluirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present lluï lluïs lluï lluïm lluïu lluïn
imperfect lluís lluïssis lluís lluíssim lluíssiu lluïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— lluu lluï lluïm lluïu lluïn

Verb

lluir (first-person singular present llueixo, past participle lluït)

  1. to shine, as in to be successful or popular
  2. to be a star (person)

Conjugation
Conjugation of lluir (third conjugation with -eix- infix)
infinitive lluir
present participle lluint
past participle masculine feminine
singular lluït lluïda
plural lluïts lluïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present llueixo llueixes llueix lluïm lluïu llueixen
imperfect lluïa lluïes lluïa lluíem lluíeu lluïen
future lluiré lluiràs lluirà lluirem lluireu lluiran
preterite lluí lluïres lluí lluírem lluíreu lluïren
conditional lluiria lluiries lluiria lluiríem lluiríeu lluirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present llueixi llueixis llueixi lluïm lluïu llueixin
imperfect lluís lluïssis lluís lluíssim lluíssiu lluïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— llueix llueixi lluïm lluïu llueixin

See also

References
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.