ensenyar

Catalan

Etymology

From Old Occitan [Term?] (compare Occitan ensenhar), from Vulgar Latin insignāre, present active infinitive of insignō (compare French enseigner, Spanish enseñar), from Latin signō.

Verb

ensenyar (first-person singular present ensenyo, past participle ensenyat)

  1. to teach

Conjugation
Conjugation of ensenyar (first conjugation)
infinitive ensenyar
present participle ensenyant
past participle masculine feminine
singular ensenyat ensenyada
plural ensenyats ensenyades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present ensenyo ensenyes ensenya ensenyem ensenyeu ensenyen
imperfect ensenyava ensenyaves ensenyava ensenyàvem ensenyàveu ensenyaven
future ensenyaré ensenyaràs ensenyarà ensenyarem ensenyareu ensenyaran
preterite ensenyí ensenyares ensenyà ensenyàrem ensenyàreu ensenyaren
conditional ensenyaria ensenyaries ensenyaria ensenyaríem ensenyaríeu ensenyarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present ensenyi ensenyis ensenyi ensenyem ensenyeu ensenyin
imperfect ensenyés ensenyessis ensenyés ensenyéssim ensenyéssiu ensenyessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— ensenya ensenyi ensenyem ensenyeu ensenyin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.