seduir

Catalan

Etymology

Latin sēdūcō

Verb

seduir (first-person singular present sedueixo, past participle seduït)

  1. to seduce

Conjugation
Conjugation of seduir (third conjugation with -eix- infix)
infinitive seduir
present participle seduint
past participle masculine feminine
singular seduït seduïda
plural seduïts seduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present sedueixo sedueixes sedueix seduïm seduïu sedueixen
imperfect seduïa seduïes seduïa seduíem seduíeu seduïen
future seduiré seduiràs seduirà seduirem seduireu seduiran
preterite seduí seduïres seduí seduírem seduíreu seduïren
conditional seduiria seduiries seduiria seduiríem seduiríeu seduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present sedueixi sedueixis sedueixi seduïm seduïu sedueixin
imperfect seduís seduïssis seduís seduíssim seduíssiu seduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— sedueix sedueixi seduïm seduïu sedueixin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.