reduir

Catalan

Etymology

From Latin redūcere, present active infinitive of redūcō (“reduce”).

Verb

reduir (first-person singular present redueixo, past participle reduït)

to bring back into original condition, restore, heal
to reduce, to simplify
to reduce, to lessen, to make smaller
to explain in simpler terms
to restrain

Conjugation

Conjugation of reduir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			reduir
present participle			reduint
past participle				masculine		feminine
		singular		reduït		reduïda
		plural		reduïts		reduïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	redueixo	redueixes	redueix	reduïm	reduïu	redueixen
	imperfect	reduïa	reduïes	reduïa	reduíem	reduíeu	reduïen
	future	reduiré	reduiràs	reduirà	reduirem	reduireu	reduiran
	preterite	reduí	reduïres	reduí	reduírem	reduíreu	reduïren
	conditional	reduiria	reduiries	reduiria	reduiríem	reduiríeu	reduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	redueixi	redueixis	redueixi	reduïm	reduïu	redueixin
	imperfect	reduís	reduïssis	reduís	reduíssim	reduíssiu	reduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	redueix	redueixi	reduïm	reduïu	redueixin

Related terms

reducció f
reductibilitat f
reductible adj
reductiu adj
reductor adj, m
reduïment m

References

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). →ISBN.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.