proveir

Catalan

Etymology

From Latin prōvideō.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /pɾo.vəˈi/

(Central) IPA^(key): /pɾu.bəˈi/

(Valencian) IPA^(key): /pɾo.veˈiɾ/

Verb

proveir (first-person singular present proveeixo, past participle proveït)

(transitive) to provide (to give what is needed or desired)
Synonym: fornir

Conjugation

Conjugation of proveir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			proveir
present participle			proveint
past participle				masculine		feminine
		singular		proveït		proveïda
		plural		proveïts		proveïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	proveeixo	proveeixes	proveeix	proveïm	proveïu	proveeixen
	imperfect	proveïa	proveïes	proveïa	proveíem	proveíeu	proveïen
	future	proveiré	proveiràs	proveirà	proveirem	proveireu	proveiran
	preterite	proveí	proveïres	proveí	proveírem	proveíreu	proveïren
	conditional	proveiria	proveiries	proveiria	proveiríem	proveiríeu	proveirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	proveeixi	proveeixis	proveeixi	proveïm	proveïu	proveeixin
	imperfect	proveís	proveïssis	proveís	proveíssim	proveíssiu	proveïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	proveeix	proveeixi	proveïm	proveïu	proveeixin

Derived terms

proveïdor

Related terms

provisió

Further reading

“proveir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“proveir” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“proveir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“proveir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.