lliurar

Catalan

Etymology

From Old Occitan (compare Occitan liurar), from Latin līberāre, present active infinitive of līberō.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ʎiwˈɾa/

(Valencian) IPA^(key): /ʎiwˈɾaɾ/
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

lliurar (first-person singular present lliuro, past participle lliurat)

to deliver

Conjugation

Conjugation of lliurar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			lliurar
present participle			lliurant
past participle				masculine		feminine
		singular		lliurat		lliurada
		plural		lliurats		lliurades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lliuro	lliures	lliura	lliurem	lliureu	lliuren
	imperfect	lliurava	lliuraves	lliurava	lliuràvem	lliuràveu	lliuraven
	future	lliuraré	lliuraràs	lliurarà	lliurarem	lliurareu	lliuraran
	preterite	lliurí	lliurares	lliurà	lliuràrem	lliuràreu	lliuraren
	conditional	lliuraria	lliuraries	lliuraria	lliuraríem	lliuraríeu	lliurarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lliuri	lliuris	lliuri	lliurem	lliureu	lliurin
	imperfect	lliurés	lliuressis	lliurés	lliuréssim	lliuréssiu	lliuressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	lliura	lliuri	lliurem	lliureu	lliurin

Derived terms

lliurament

Related terms

lliure

Further reading

“lliurar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.