estranyar

Catalan

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əs.tɾəˈɲa/

(Valencian) IPA^(key): /es.tɾaˈɲaɾ/

Verb

estranyar (first-person singular present estranyo, past participle estranyat)

to exile, to banish
to surprise; to seem strange to

Conjugation

Conjugation of estranyar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			estranyar
present participle			estranyant
past participle				masculine		feminine
		singular		estranyat		estranyada
		plural		estranyats		estranyades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estranyo	estranyes	estranya	estranyem	estranyeu	estranyen
	imperfect	estranyava	estranyaves	estranyava	estranyàvem	estranyàveu	estranyaven
	future	estranyaré	estranyaràs	estranyarà	estranyarem	estranyareu	estranyaran
	preterite	estranyí	estranyares	estranyà	estranyàrem	estranyàreu	estranyaren
	conditional	estranyaria	estranyaries	estranyaria	estranyaríem	estranyaríeu	estranyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estranyi	estranyis	estranyi	estranyem	estranyeu	estranyin
	imperfect	estranyés	estranyessis	estranyés	estranyéssim	estranyéssiu	estranyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	estranya	estranyi	estranyem	estranyeu	estranyin

Related terms

estrany

Further reading

“estranyar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“estranyar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“estranyar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“estranyar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.