esguerrar

Catalan

Alternative forms

esgarrar

Verb

esguerrar (first-person singular present esguerro, past participle esguerrat)

(transitive) to cripple
(transitive) to ruin, to spoil

Conjugation

Conjugation of esguerrar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			esguerrar
present participle			esguerrant
past participle				masculine		feminine
		singular		esguerrat		esguerrada
		plural		esguerrats		esguerrades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esguerro	esguerres	esguerra	esguerrem	esguerreu	esguerren
	imperfect	esguerrava	esguerraves	esguerrava	esguerràvem	esguerràveu	esguerraven
	future	esguerraré	esguerraràs	esguerrarà	esguerrarem	esguerrareu	esguerraran
	preterite	esguerrí	esguerrares	esguerrà	esguerràrem	esguerràreu	esguerraren
	conditional	esguerraria	esguerraries	esguerraria	esguerraríem	esguerraríeu	esguerrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esguerri	esguerris	esguerri	esguerrem	esguerreu	esguerrin
	imperfect	esguerrés	esguerressis	esguerrés	esguerréssim	esguerréssiu	esguerressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	esguerra	esguerri	esguerrem	esguerreu	esguerrin

Further reading

“esguerrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“esguerrar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“esguerrar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“esguerrar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.