esclatar

Catalan

Etymology

From the onomatopoeic root klatt-

Pronunciation

/əs.klə'ta/

Verb

esclatar

to burst, to explode making a loud noise and discharging fragments
(of a tempest) to start
(of a flower) to bloom
(mentaphoric) to explode, to lose one's temper

Conjugation

Conjugation of esclatar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			esclatar
present participle			esclatant
past participle				masculine		feminine
		singular		esclatat		esclatada
		plural		esclatats		esclatades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclato	esclates	esclata	esclatem	esclateu	esclaten
	imperfect	esclatava	esclataves	esclatava	esclatàvem	esclatàveu	esclataven
	future	esclataré	esclataràs	esclatarà	esclatarem	esclatareu	esclataran
	preterite	esclatí	esclatares	esclatà	esclatàrem	esclatàreu	esclataren
	conditional	esclataria	esclataries	esclataria	esclataríem	esclataríeu	esclatarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclati	esclatis	esclati	esclatem	esclateu	esclatin
	imperfect	esclatés	esclatessis	esclatés	esclatéssim	esclatéssiu	esclatessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	esclata	esclati	esclatem	esclateu	esclatin

Synonyms

(burst): petar, rebentar, esclafir

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.