detenir

• detindre

From Latin dētinēre, present active infinitive of dētineō.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /də.təˈni/
• (Valencian) IPA^(key): /de.teˈniɾ/

detenir (first-person singular present detinc, past participle detingut)

1. (transitive) to stop, to block
2. (transitive) to detain
   • 2017 January 4, Julia Camacho, “Detinguda la meitat de la plantilla dela Guàrdia Civil per narcotràfic”, in El Periódico‎:

     Els veïns d'Isla Mayor (Sevilla), un petit municipi a la riba del riu Guadalquivir, fa dies que estan en estat de xoc després de saber que la meitat de la plantilla de la caserna de la Guàrdia Civil, començant pel sergent, està detinguda per narcotràfic.

     The residents of Isla Mayor (Sevilla), a small municipality on the bank of the Guadalquivir river, have been in a state of shock for days after learning that half of the staff of the Guardia Civil's barracks, starting with the sergeant, is detained for drug trafficking.

• detenció

• “detenir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “detenir” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “detenir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “detenir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Borrowed from Latin detinere, present active infinitive of detineo.

detenir

1. to detain (to keep as a prisoner; to not allow to leave)

• English: detain (borrowed)
• French: détenir

• Godefroy, Frédéric, Dictionnaire de l'ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX^e au XV^e siècle (1881) (detenir, supplement)