deslligar

Catalan

Etymology

des- +‎ lligar

Verb

deslligar (first-person singular present deslligo, past participle deslligat)

(transitive) to untie, to unlink
Antonym: lligar

Conjugation

Conjugation of deslligar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			deslligar
present participle			deslligant
past participle				masculine		feminine
		singular		deslligat		deslligada
		plural		deslligats		deslligades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	deslligo	deslligues	deslliga	deslliguem	deslligueu	deslliguen
	imperfect	deslligava	deslligaves	deslligava	deslligàvem	deslligàveu	deslligaven
	future	deslligaré	deslligaràs	deslligarà	deslligarem	deslligareu	deslligaran
	preterite	deslliguí	deslligares	deslligà	deslligàrem	deslligàreu	deslligaren
	conditional	deslligaria	deslligaries	deslligaria	deslligaríem	deslligaríeu	deslligarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	deslligui	deslliguis	deslligui	deslliguem	deslligueu	deslliguin
	imperfect	deslligués	deslliguessis	deslligués	deslliguéssim	deslliguéssiu	deslliguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	deslliga	deslligui	deslliguem	deslligueu	deslliguin

Further reading

“deslligar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“deslligar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“deslligar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“deslligar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.