deduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēdūcō, dēdūcere.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /də.duˈi/

(Valencian) IPA^(key): /de.duˈiɾ/

Verb

deduir (first-person singular present dedueixo, past participle deduït)

to deduce

Conjugation

Conjugation of deduir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			deduir
present participle			deduint
past participle				masculine		feminine
		singular		deduït		deduïda
		plural		deduïts		deduïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dedueixo	dedueixes	dedueix	deduïm	deduïu	dedueixen
	imperfect	deduïa	deduïes	deduïa	deduíem	deduíeu	deduïen
	future	deduiré	deduiràs	deduirà	deduirem	deduireu	deduiran
	preterite	deduí	deduïres	deduí	deduírem	deduíreu	deduïren
	conditional	deduiria	deduiries	deduiria	deduiríem	deduiríeu	deduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dedueixi	dedueixis	dedueixi	deduïm	deduïu	dedueixin
	imperfect	deduís	deduïssis	deduís	deduíssim	deduíssiu	deduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	dedueix	dedueixi	deduïm	deduïu	dedueixin

Related terms

deducció

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.