assabentar

Catalan

Etymology

a- +‎ sabent (“knowing”) +‎ -ar

Pronunciation
  • (Balearic, Central) IPA(key): /ə.sə.bənˈta/
  • (Valencian) IPA(key): /a.sa.benˈtaɾ/

Verb

assabentar (first-person singular present assabento, past participle assabentat)

  1. to inform; to let know

Conjugation
Conjugation of assabentar (first conjugation)
infinitive assabentar
present participle assabentant
past participle masculine feminine
singular assabentat assabentada
plural assabentats assabentades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present assabento assabentes assabenta assabentem assabenteu assabenten
imperfect assabentava assabentaves assabentava assabentàvem assabentàveu assabentaven
future assabentaré assabentaràs assabentarà assabentarem assabentareu assabentaran
preterite assabentí assabentares assabentà assabentàrem assabentàreu assabentaren
conditional assabentaria assabentaries assabentaria assabentaríem assabentaríeu assabentarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present assabenti assabentis assabenti assabentem assabenteu assabentin
imperfect assabentés assabentessis assabentés assabentéssim assabentéssiu assabentessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— assabenta assabenti assabentem assabenteu assabentin

Synonyms

Occitan

Etymology

Verb

assabentar

  1. to inform
  2. (reflexive, s'assabentar) to stay informed

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.