abanderar

Catalan

Etymology

From bandera.

Pronunciation
  • (Balearic, Central) IPA(key): /ə.bən.dəˈɾa/
  • (Valencian) IPA(key): /a.ban.deˈɾaɾ/

Verb

abanderar (first-person singular present abandero, past participle abanderat)

  1. (transitive) to put a flag on

Conjugation
Conjugation of abanderar (first conjugation)
infinitive abanderar
present participle abanderant
past participle masculine feminine
singular abanderat abanderada
plural abanderats abanderades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present abandero abanderes abandera abanderem abandereu abanderen
imperfect abanderava abanderaves abanderava abanderàvem abanderàveu abanderaven
future abanderaré abanderaràs abanderarà abanderarem abanderareu abanderaran
preterite abanderí abanderares abanderà abanderàrem abanderàreu abanderaren
conditional abanderaria abanderaries abanderaria abanderaríem abanderaríeu abanderarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present abanderi abanderis abanderi abanderem abandereu abanderin
imperfect abanderés abanderessis abanderés abanderéssim abanderéssiu abanderessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— abandera abanderi abanderem abandereu abanderin

Further reading

Spanish

Etymology

From a- +‎ bandera +‎ -ar.

Pronunciation
  • IPA(key): /abandeˈɾaɾ/, [aβãn̪d̪eˈɾaɾ]

Verb

abanderar (first-person singular present abandero, first-person singular preterite abanderé, past participle abanderado)

  1. to register a boat under a particular nationality
  2. to lead a cause, rebellion, movement

Conjugation
        Conjugation of abanderar (See Appendix:Spanish verbs)edit data
    infinitive abanderar
    gerund abanderando
    past participle masculine feminine
    singular abanderado abanderada
    plural abanderados abanderadas
    singular plural
    1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
    indicative yo tú
    vos    		 él/ella/ello
    usted    		 nosotros
    nosotras    		 vosotros
    vosotras    		 ellos/ellas
    ustedes
    present abandero abanderastú
    abanderásvos    		 abandera abanderamos abanderáis abanderan
    imperfect abanderaba abanderabas abanderaba abanderábamos abanderabais abanderaban
    preterite abanderé abanderaste abanderó abanderamos abanderasteis abanderaron
    future abanderaré abanderarás abanderará abanderaremos abanderaréis abanderarán
    conditional abanderaría abanderarías abanderaría abanderaríamos abanderaríais abanderarían
    subjunctive yo tú
    vos    		 él/ella/ello
    usted    		 nosotros
    nosotras    		 vosotros
    vosotras    		 ellos/ellas
    ustedes
    present abandere abanderestú
    abanderésvos2    		 abandere abanderemos abanderéis abanderen
    imperfect
    (ra)    		 abanderara abanderaras abanderara abanderáramos abanderarais abanderaran
    imperfect
    (se)    		 abanderase abanderases abanderase abanderásemos abanderaseis abanderasen
    future1 abanderare abanderares abanderare abanderáremos abanderareis abanderaren
    imperative — tú
    vos    		 usted nosotros
    nosotras    		 vosotros
    vosotras    		 ustedes
    affirmative abanderatú
    abanderávos    		 abandere abanderemos abanderad abanderen
    negative no abanderes no abandere no abanderemos no abanderéis no abanderen
    • 1 Mostly obsolete form, now mainly used in legal jargon.
    • 2 Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.
          Selected combined forms of abanderaredit data

      These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

      singular plural
      1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
      with infinitive abanderar
      dative abanderarme abanderarte abanderarle, abanderarse abanderarnos abanderaros abanderarles, abanderarse
      accusative abanderarme abanderarte abanderarlo, abanderarla, abanderarse abanderarnos abanderaros abanderarlos, abanderarlas, abanderarse
      with gerund abanderando
      dative abanderándome abanderándote abanderándole, abanderándose abanderándonos abanderándoos abanderándoles, abanderándose
      accusative abanderándome abanderándote abanderándolo, abanderándola, abanderándose abanderándonos abanderándoos abanderándolos, abanderándolas, abanderándose
      with informal second-person singular imperative abandera
      dative abandérame abandérate abandérale abandéranos not used abandérales
      accusative abandérame abandérate abandéralo, abandérala abandéranos not used abandéralos, abandéralas
      with formal second-person singular imperative abandere
      dative abandéreme not used abandérele, abandérese abandérenos not used abandéreles
      accusative abandéreme not used abandérelo, abandérela, abandérese abandérenos not used abandérelos, abandérelas
      with first-person plural imperative abanderemos
      dative not used abanderémoste abanderémosle abanderémonos abanderémoos abanderémosles
      accusative not used abanderémoste abanderémoslo, abanderémosla abanderémonos abanderémoos abanderémoslos, abanderémoslas
      with informal second-person plural imperative abanderad
      dative abanderadme not used abanderadle abanderadnos abanderaos abanderadles
      accusative abanderadme not used abanderadlo, abanderadla abanderadnos abanderaos abanderadlos, abanderadlas
      with formal second-person plural imperative abanderen
      dative abandérenme not used abandérenle abandérennos not used abandérenles, abandérense
      accusative abandérenme not used abandérenlo, abandérenla abandérennos not used abandérenlos, abandérenlas, abandérense

      Derived terms
      This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.