memòria

Voir aussi : memoria, memória

Catalan

Étymologie

Du latin memoria.

Nom commun

Singulier Pluriel
memòria
[məˈmɔɾiə]
memòries
[məˈmɔɾiəs]

memòria [məˈmɔɾiə], [meˈmɔɾia] féminin

  1. Mémoire.
    • Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li  (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)

Prononciation

  • catalan oriental : [məˈmɔɾiə]
  • catalan occidental : [meˈmɔɾia], [meˈmɔɾja]
    • valencien méridional : [meˈmɔɾjɔ]

Occitan

Étymologie

Du latin memoria.

Nom commun

Singulier Pluriel
memòria
[meˈmɔɾjo̞]
memòrias
[meˈmɔɾjo̞s]

memòria [meˈmɔɾjo̞] (graphie normalisée) féminin

  1. Mémoire.

Prononciation

  • languedocien moyen : [meˈmɔɾjo̞]
  • provençal moyen : [meˈmɔɾi]
  • France (Béarn) : écouter « memòria »

Références

Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Sharealike. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.