glotofàgia

Catalan

Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en catalan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier »).

Étymologie

Calque du français glottophagie, du grec ancien γλῶττα, glôtta, variation de γλῶσσα, glôssa (« langue ») avec le suffixe -fàgia dérivé du grec -φαγια, -phagia.

Nom commun

Singulier Pluriel
glotofàgia
[glutuˈfaʒiə]
glotofàgies
[glutuˈfaʒiəs]

glotofàgia [glutuˈfaʒiə], [glotoˈfad͡ʒia] féminin

  1. (Linguistique) Glottophagie.
    • la substitució es consuma i esdevé glotofàgia sobretot quan no es planteja, quan no és conflicte  (Guillem Calaforra, Paraules, idees i accions: reflexions «sociològiques» per a lingüistes, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Valence/Barcelone, 1999, page 28)

Prononciation

  • catalan oriental (hors majorquin) : [glutuˈfaʒiə]
  • valencien : [glotoˈfad͡ʒia]
  • majorquin : [glotoˈfaʒiə]
  • catalan nord-occidental : [glotoˈfaʒia]
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Sharealike. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.