edicte

See also: édicté and édicte

Catalan

Etymology

From Latin ēdictum.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əˈdik.tə/

(Valencian) IPA^(key): /eˈdik.te/

Noun

edicte m (plural edictes)

edict

Further reading

“edicte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“edicte” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“edicte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“edicte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Interlingue

Noun

edicte

edict

Latin

Pronunciation

(Classical) IPA^(key): /eːˈdik.te/, [eːˈdɪk.tɛ]

Participle

ēdicte

vocative masculine singular of ēdictus

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.