recitar

Ancien occitan

Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en ancien occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier »).

Étymologie

Du latin recitare.

Verbe

recitar

  1. Réciter, rapporter, raconter.

Références

  • François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844

Catalan

Étymologie

Du latin recitare.

Verbe

recitar [rəsiˈta], [resiˈtaɾ] 1er groupe (voir la conjugaison)

  1. Réciter.
    • Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li  (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)

Prononciation

  • catalan oriental : [rəsiˈta]
  • valencien : [resiˈtaɾ]
  • catalan nord-occidental : [resiˈta]

Espagnol

Étymologie

Du latin recitare.

Verbe

recitar [reθiˈtaɾ], [resiˈtaɾ] 1er groupe (voir la conjugaison)

  1. Réciter.

Ido

Étymologie

Du latin recitare.

Verbe

recitar \rɛ.ʦi.ˈtar\

  1. Réciter.

Occitan

Étymologie

Du latin recitare.

Verbe

recitar [resiˈta] 1er groupe (voir la conjugaison) (graphie normalisée)

  1. Réciter.

Prononciation

  • occitan moyen, languedocien standard : [resiˈta]
  • provençal : [ʁesiˈta]
  • France (Béarn) : écouter « recitar »

Références

Portugais

Étymologie

Du latin recitare.

Verbe

recitar \Prononciation ?\ 1er groupe (voir la conjugaison)

  1. Réciter.
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Sharealike. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.