tresor

From Latin thesaurus, from Ancient Greek θησαυρός (thēsaurós). Doublet of tesaurus.

• (Balearic) IPA^(key): /tɾəˈzɔ/
• (Central) IPA^(key): /tɾəˈzɔr/
• (Valencian) IPA^(key): /tɾeˈzɔɾ/

tresor m (plural tresors)

1. treasure
2. treasury

• “tresor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “tresor” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “tresor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “tresor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

tresor

1. thesaurus

From Latin thēsaurus (“treasure”), from Ancient Greek θησαυρός (thēsaurós, “treasure house”).

tresor m (oblique plural tresors, nominative singular tresors, nominative plural tresor)

1. treasure (something of high value)
   • circa 1170, Chrétien de Troyes, Érec et Énide:

     C'est mes avoirs, c'est mes tresorz.

     It is my possession, it is my treasure.

• treasure in The Century Dictionary, The Century Co., New York, 1911