trenta

From Latin trīgintā.

trenta (indeclinable)

1. thirty; 30

• trentenu

From Old Occitan trenta, from Latin trigintā, from Proto-Indo-European *tri(d)ḱomt (“thirty”).

• (Balearic) IPA^(key): /ˈtɾən.tə/
• (Central) IPA^(key): /ˈtɾɛn.tə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈtɾen.ta/
• Rhymes: -ɛnta

trenta m or f

1. thirty

trenta m (plural trentes)

1. thirty

• tres

• “trenta” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “trenta” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “trenta” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “trenta” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

trenta

1. thirty

From Latin trīgintā, from Proto-Indo-European *tri(d)ḱomt (“thirty”).

trenta m or f (invariable)

1. thirty

trenta m (invariable)

1. thirty

• Appendix:Italian numbers

From Latin trīgintā.

trenta

1. thirty

trenta

1. thirty

From Old Occitan trenta, from Latin trigintā.

trenta

1. thirty

• trenten
• tres

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians, 2 edition, →ISBN, page 992.