oponent

Catalan

Etymology

From Latin oppōnēns.

Pronunciation

Rhymes: -ent

Noun

oponent m or f (plural oponents)

opponent

Related terms

oposar

Further reading

“oponent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“oponent” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“oponent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“oponent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Serbo-Croatian

Pronunciation

IPA^(key): /opǒnent/
Hyphenation: o‧po‧nent

Noun

opònent m (Cyrillic spelling опо̀нент)

opponent

Declension

Declension of oponent

	singular	plural
nominative	opònent	oponenti
genitive	oponenta	opònenātā
dative	oponentu	oponentima
accusative	oponenta	oponente
vocative	oponente	oponenti
locative	oponentu	oponentima
instrumental	oponentom	oponentima

Synonyms

pròtīvnīk

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.