fusta

From Late Latin fusta (“beam”), from Latin fustis, with a change in gender. See also the dialectal or archaic fust.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /ˈfus.tə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈfus.ta/

fusta f (plural fustes)

1. wood

• fuster

• “fusta” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “fusta” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “fusta” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “fusta” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Medieval Latin; from fustis (“cudgel, staff”).

• (Classical) IPA^(key): /ˈfus.ta/, [ˈfʊs.ta]

fusta f (genitive fustae); first declension

1. (Late Latin, Medieval Latin) beam

First declension.

• fustibalus
• fustīgō
• fustis

• Catalan: fusta
• Portuguese: fusta
• Spanish: fusta

• fusta in Charles du Fresne du Cange’s Glossarium Mediæ et Infimæ Latinitatis (augmented edition, 1883–1887)

From Late Latin fusta, from Latin fustis, with a change in gender. See also the related fuste.

fusta f (plural fustas)

1. whip, crop

• látigo m