fins

• IPA^(key): /fɪnz/

fins

1. plural of fin

fins

1. Third-person singular simple present indicative form of fin

• NFIs

• (Balearic, Central, Valencian) IPA^(key): /ˈfins/

From Latin fine ad, where fine had an adverbial -s attached.

fins

1. until, till (time)
2. to, up to (place)
3. up to (amount)

• fins ara
• fins aviat
• fins demà
• fins i tot

See the etymology of the main entry.

fins

1. masculine plural of fi

See the etymology of the main entry.

fins

1. plural of fi

• “fins” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “fins” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “fins” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “fins” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Audio

  (file)

fins f

1. plural of fin

fins

1. masculine plural of fin

fins

1. Romanization of 𐍆𐌹𐌽𐍃

fins

1. plural of fin

• finnes

fins

1. present of finnes

• (Portugal) IPA^(key): /ˈfĩʃ/
• Hyphenation: fins

fins

1. Plural of noun fim.