fillol

From Old Occitan [Term?] (compare Occitan filhòl), from Latin fīliolus (compare French filleul, Spanish hijuelo).

• IPA^(key): /fiˈʎɔɫ/

fillol m (plural fillols, feminine fillola)

1. godchild, godson

fillol m (plural fillols)

1. (botany) shoot, sprout

• “fillol” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “fillol” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “fillol” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “fillol” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Latin fīliolus, diminutive of fīlius (“son”).

fillol m (oblique plural fillous or fillox or fillols, nominative singular fillous or fillox or fillols, nominative plural fillol)

1. godson

• fillolage

• French: filleul
• Norman: filieu

• Godefroy, Frédéric, Dictionnaire de l'ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX^e au XV^e siècle (1881) (fillol, supplement)