enveja

• (Balearic) IPA^(key): /əmˈvə.ʒə/
• (Central) IPA^(key): /əmˈbɛ.ʒə/
• (Valencian) IPA^(key): /emˈve.d͡ʒa/

From Old Occitan, from Latin invidia.

enveja f (plural enveges)

1. envy

• envejar
• envejós

See the etymology of the main entry.

enveja

1. third-person singular present indicative form of envejar
2. second-person singular imperative form of envejar

• “enveja” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “enveja” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “enveja” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “enveja” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Latin invidia.

enveja f

1. envy

• envejar
• envejós

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians, 2 edition, →ISBN, page 410.